CAT: El meu part – el naixement de l’Arlet

Amb l’Arlet al meu costat dormint, desprès de 8 setmanes d’haver-me estrenat com a mare, em puc posar davant de l’ordinador per enllaçar les paraules i les emocions que vaig viure en un dia únic a la meva vida: el meu naixement com a mare i el naixement de l’Arlet.

M’haig de remuntar una mica abans del dia del part. Concretament a la setmana 26 de gestació. Aquella setmana tot va canviar. Jo havia portat un embaràs normal, algun fàstic, algun mareig, dolor a l’esquena, però continuava fent la meva vida (que no és poc!) amb el meu ritme habitual… Aquella setmana l’Arlet va decidir que si la mama no parava, ella ja volia sortir. Van saltar totes les alarmes, i tot i que jo no vaig ser conscient del perill que suposava aquesta situació, entre tots els que ens estimàvem, van aconseguir que paréssim.

Va ser un xoc per mi. Vaig trigar dies i setmanes a acceptar aquesta situació, a no enfadar-me amb mi ni amb ella. Però mica en mica, el sol va tornar a sortir de darrera els núvols i vaig poder acceptar aquesta situació com una oportunitat, com un regal.

I em vaig preparar per rebre la meva filla, em vaig dedicar a gestar. Milers d’hores de ioga, de passejades, de converses amb ella, de poder connectar amb altres mamis i futures mamis i d’aprendre.

Però aquesta dolça etapa es va començar a refredar quan s’acostava el dia de part. Primer l’Arlet tenia molta pressa per sortir, desprès va semblar que no volia… I la preocupació va tornar. I si no podem tenir-la a casa? I si no ens vol venir a veure? I si…? Tot eren pors. I llavors, dos dies abans del part, les contraccions van parar del tot.

Vaig sentir desesperació, no podia ser. Per mirar de no enfonsar-me vaig decidir caminar. El dia abans vaig caminar i caminar, fins i tot em vaig trobar la meva llevadora, la Paloma, que em va tranquil·litzar. I caminar… I a la 1pm de la matinada les contraccions van tornar… però encara podia dormir. Estàvem a 40+4 i l’endemà havíem de firmar el paper de la no inducció… I jo dormia.

A les 3pm les contraccions ja no em deixaven dormir. Em vaig aixecar, sentia un dolor diferent, les contraccions eren diferents, i el meu cor sabia que el dia havia arribat! Vaig parlar amb el meu home: “Estem de part Manel, tu dorm d’acord? Jo vaig fent aquí tranquil·la… Cap a les 6h aixeca’t, si no et dic res abans, i esmorza, treu els gossos i comença a trucar a les llevadores.” Com us podeu imaginar, tot i quedar-se estirat, ell no va poder tornar a dormir.

Jo volia dilatar sola, tranquil·la, al meu ritme i començar a connectar amb l’Arlet, amb la seva presència, fer equip. I així ho varem fer. Va arribar un moment en el qual ja vaig perdre la noció del temps, de l’espai, de les persones… En aquell moment només li vaig poder dir a en Manel: “Truca a la Paloma”. I la Paloma (llevadora), encara va trigar a arribar! fins a quars de 9… ella sabia que tot just entrava a la fase de transició. Quan va arribar estava de 6 cm… i començava l’etapa més mamífera que he sentit mai.

 _DSC8097

Però no la recordo bé. Recordo calor, tenir set, ganes de plorar, de riure, cansament, no sabia quina hora era, ni on estava, sentia valentia, emoció, tranquil·litat… Estava dins el meu món, estava donant a llum a la nostra filla, i res més. El món havia parat, l’univers es centrava en el meu melic.

_DSC8052_DSC8056

Desprès em van explicar que havia anat arribant tothom: la Cristina (llevadora) que venia directe d’un altre part, la Marta (la cuidadora nostra, dels nostres gossos i de la nostra llar), la Lu (gran fotògrafa, silenciosa, a la qual no vaig ni saludar perquè no em vaig adonar que hi era fins que l’Arlet ja havia nascut!). I tothom observava el que passava en un ambient tranquil i confiat.

_DSC8060

Jo tenia mans que em confortaven, les del meu home que va fer presència al meu costat, que m’acompanyava; les de la Marta; les de la Cristina que em recolzava; els ulls savis de la Paloma que observaven confiats…

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Jo m’expressava, i deia una i mil vegades que no podia més… L’expulsiu va ser molt llarg, jo rendida, vaig parar el part de manera inconscient. Creia que l’Arlet no volia sortir, no ens volia conèixer, i vaig abandonar. Però gràcies al suport de tots els que rebien a l’Arlet amb amor, l’expulsiu va continuar, i l’Arlet al cap de poc estava entre nosaltres.

_DSC8121

Foc, molt de foc… i l’Arlet (13.56 de la tarda). No puc explicar amb paraules la sensació de sentir com sortia la meva filla i abraçar-la per primer cop. Ja tenia els ulls oberts i, amb la mirada, sabia que ens coneixíem, i que ens estimàvem.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Tothom ens va deixar sols als tres. Vaig sentir un gran amor per la meva nena i pel meu home, emoció, plors… amor. Amor pur i de veritat.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

L’Arlet es va enganxar a la teta de seguida. I amb calma, respecte, tranquil·litat … tots varem celebrar que havia arribat al món.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

GRÀCIES Arlet per permetre que siguem pares i per donar-me aquesta experiència de vida. Gràcies Paloma i Cristina, sou les seves segones mares, l’heu cuidat en tota la gestació i en el seu naixement. Gràcies Marta, sense tu no haguéssim pogut viure aquest moment tan intens tranquils i en pau. Gràcies Runa i Tsar per acollir-nos a la manada; Gràcies Manel, sense la teva presencia, la teva força i el teu amor no hagués pogut ser dona i ara mare.

AGRAÏDA INFINITAMENT.
Marina

Anuncios

10 comentarios en “CAT: El meu part – el naixement de l’Arlet

  1. laura dijo:

    Uau Marina! preciós relat i experiència! infinitament agraïda perquè ho comparteixis! m’animes a plantejar-me parir a casa.
    que bonic rebre la vostra filla així.
    Laura

Deixa el teu comentari/Leave a Comment

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s